PETONS DE CAFÈ

El mots callen de matinada.

S'enganxen a la gola seca

I s'arrapen dins els colls,

Afònics de cridar noms

Absurds, inexistents.

Inventats per fer destrosses

En cors glaçats, ressecs,

Endormiscats de negra nit

Et sento dormir somiant-te

Els ulls tancats dins els meus,

Les pells a frec d'albada,

Juntes, enganxades en un plec

De cau d'orella. Boca a orella.

Geminades. Remugant de nou

Fluïdes paraules, passions

Intactes encara incertes.

Em fa por que te'm despertis

Si moll desperto cridant-te 

El nom per si no et trobo

Vora meu al voraviu aspre

De la vànova estampada,

Esborrada, esvaïda de colors.

Però apareixes sorneguera

Fent-me un petó de cafè...