ROSTRES
entre dos limits difusos
ens exclou de la resta
de rostres esborrats
que vetllen ignorants
de saber que no som ells,
Que no som com ells.
ALÈ
Encara tinc, de bon matí,
Alè per tornar a començar
Abans no et vesteixis
Per dormir.
Encara el teu frec
M'esgarrifa la pell
Descobrint-te de nou.
M'AJEC
M'ajec en el jaç
De la teva pell humida,
viva, calenta, tipa.
Reposo fós aquest ara perpetu.
Respiro xuclant
glops d'aire nou
per tornar-hi més tard.
SACSEGES
El cor se't despenja
en pluja infinita
caient a plom
vers la nit hivernal.
Sacseges el primer
parpelleig confús
de tardor que s'acosta...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada