dimecres, 25 de setembre del 2013

TARDOR

Percebo en l'hort 
Dels desgavells
Els efluvis de ceba
Dolça que deixes 
Lliures, armònics.
Seguint, tafanera,
Les empremtes
De les passes
Que em cauen 
Del cos anyós
En els dies fluixos.

Ancores els braços
En tels d'espines
Punxegudes
Esperant els ors
Que n'ixen lluents
Quan a les palpentes
Les esprems entre
Les dents amb força.

I els teus peus 
Juguen amb les pinyes
Caigudes. 
Rodolant-les lluny
Fins que colguen
Sota el fullam
De la tardor 
Que arriba neutra
A casa nostra
Quan no hi ets...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada