TARDOR

Percebo en l'hort 

Dels desgavells

Els efluvis de ceba

Dolça que deixes 

Lliures, armònics.

Seguint, tafanera,

Les empremtes

De les passes

Que em cauen 

Del cos anyós

En els dies fluixos.

Ancores els braços

En tels d'espines

Punxegudes

Esperant els ors

Que n'ixen lluents

Quan a les palpentes

Les esprems entre

Les dents amb força.

I els teus peus 

Juguen amb les pinyes

Caigudes. 

Rodolant-les lluny

Fins que colguen

Sota el fullam

De la tardor 

Que arriba neutra

A casa nostra

Quan no hi ets...