AHIR
Ahir veia els teus rínxols
Abraçant la llum indecisa
Del sol entre les cames
Avui, finestres tancades,
No hi ha rajos de luxúria
Envoltant de lluny la pausa.
ESPREMS
Esprems les últimes gotes
dels temps que s'esgoten,
que degoten llàgrimes
sense sal, destil.lades
en cada bes regalat...
DIFUMINEM
Difuminem la fina línia
On tot s'esborra de cop
Un dia.
El límit on ens tornem
Ingràvids, lleugers.
Quan l'atracció
No ens atrapa i surem
En el buit.
URGÈNCIA
La fonda urgència, tossuda,
dels vells mals, estesos, vius,
devora amb punxegut deler
els mots d'amor amagats,
estalviats amb avarícia...
VIUS EN LA NIT
vius en la nit d'ahir
pensant sempre
obrir les terroses
hores d'insomni.
escatir els minuts
de son profund
on ens trobem
sempre sorpresos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada