CONFONC
confonc sovint
els estris nous
que em fas
emprovar d'esquena
al món
els dies que el sol
golafre et menja
les angúnies
d'escoltar-me...
COR DISPERS
El cor em corre dispers
Sentint caure transparent la pluja
Quan el teu núvol llampega.
I trona l'espessa nit fosca
Cercant-me darrere els vidres.
XÀFECS
xàfecs damunt la mar blava
canviant l'ordre dels gemecs
d'amor absurd que agafa aire
endolcint les hores tristes,
d'absència, d'inquiet anhel.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada