Excretes secretes veus
D'animals fabulosos
Respirant en calces
Estretes.
S'obren pas eixint
Per la porta del darrere
Cada volta que somrius.
Comences a riure fort
I més envermelleixes
Les galtes i el front.
I et ploren els ulls sucats
De disbauxa desfermada,
Rítmiques convulsions
T'estrenyen l'estómac,
Un fil de licor de pruna dolç
S'esmuny cames avall.
Com pets de monja verge
Arraulida en el seu jaç.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada