diumenge, 20 d’octubre del 2013

MENTRESTANT

MENTRESTANT

Mentrestant, 
La cigonya posava ous
De través enmig del  no-res, 
Entre la immensa buidor 
Dels pecats retardats, 
De les pors callades
Dels silencis perpetus
Ballant lliures d'amagat.


REMOLÍ

Em lliuro dòcil, endormiscat
Al remolí ferotge d'uns ulls
Verds centrifugats de vidre fós
Un somrís tenaç, de voràgine 
Xucladora d'esperits simpàtics.

ALESHORES

Aleshores, en aquell
Instant impertorbable
Vaig veure les ànsies
Posseïnt-me dolces.
Abraçant-me furioses
Enmig dels boscos
Els anhels submisament
Inconfessables.








Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada