QUAN LA TERRA ES TANCA

Les vísceres de la terra es tancaran entorn teu sense que les arribis a veure i t'esclafaran les il.lusions en un instant final inabastable. Ni tan sols tindràs temps de saber que t'has fet mal, de saber res mès. Ès mentida que t'arribis a recordar de res si no veus venir les seves ombres a recollir-te. La traidoria té aquestes coses, que no avisa, que et vé pel darrere sense fer soroll, sense tan sols xiuxiuejar-te a cau d'orella  que estiguis a punt, que heu de marxar. I tot serà un no-res aclaparador. No per a tu, que no ho sabràs. Perquè la foscor et prendrà els ulls i se'ls endurà. L'estrèpit darrer et taparà les orelles i ni tan sols en percebràs la ferum en acostar-se.

   La matinada del 5 al 6 de desembre un despreniment en una galeria va matar dos treballadors de la mina de Súria.

   Tots els que en alguna ocasió hem treballat a les mines sabem que això pot passar. Però, malgrat tot, sempre ens agafa per sorpresa.

   Tots sabem quan baixem però no sabem mai si en sortirem vius.

   Dedico aquesta petita reflexió als dos companys i a tots els que, abans, han hagut de passar per la mateixa situació i a familiars i amics i a tots els que, dia a dia, tornaran a baixar a les profunditats de la terra per seguir guanyant-se la vida sabent que cada vegada que ho fan pot ser l'última...

  

                                                                                                                                           CELESTÍ