REPOSA L 'ÀNIMA

REPOSA L'ÀNIMA 

Reposa l'ànima dels morts

En cada fulla despresa 

En cada volva de neu

Roman l'últim sospir

De cadascú, l'acollida

Del no-res.

Per això cavalquem

Onades rinxolades

Enganxats fent ventosa,

Buit xuclador insaciable.

És per això, res mès,

Que induïm forats negres

On sabem que res 

No hi ha.

Perquè l'esquerp aldarull

Ens envolta capficant-nos

Mantenint-nos la sordesa

De veus alienes que criden.

Utilitzem el tacte

Per comprendre'ns,

A cegues, en silenci.