LA MEMÒRIA DEGOTA
La memòria degota,
Infalible,
Pels descosits
De l'oblit.
L'inconscient sargeix
Indomable.
Els forats oblicus
De les mànigues
Del desig.
Si no capturem,
Llavors,
L'instant,
Sabrem que és fós
Per sempre.
Que es fosc fora
La casa.
Que no lluu el sol
Sense nosaltres
Que no sortirà la lluna
Sense tu
Per veure'ns
AQUELLS ULLS
Friso per aquells ulls
Que em miren
Atravessats
Que guerxos
M'esbrinen
Les mentides
I només
En troben una:
Que no és,
Només,
Pels ulls que friso
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada