NO VULL PENSAR

No vull seguir pensant en tu, ara, encara.

Per molt que les idees m'esbalotis i me n'alimentis els cucs amb moreres de desig, amb putrefactes paraules de dolçor despentinada...

No vull que els teus braços, esdevinguts escurçons de colors sanmartinencs,  m'ofereixin pomes obertes d'olors esborrajadors que em giravoltin els sentits comuns.

No vull, tampoc, que si no m'has de voler, així m'ho facis creure. Perquè un dia, potser ja  demà, et veurè les entranyes negres sortir per la boca en forma d'imaginades tempestes de mots incontrolats...descontrolats...vòmits encegats de plastilina emmetzinada...

No vull, tampoc, que l'oratge encoratgi contra mi les onades dessalades a cops de garvell foradat, de xarxa estripada, de llavis trencats, esquarterats pel fred del nou hivern, tallats a plom de mocs ploraners...

No sé si saps que no vull res més mai més de tu ni res del que tu em fas cap al tard amb els noms dels déus al cor, al cos, al cap, als peus, al coll... Ni que els plors vius en llurs trens de furs vells mai en un sol glop pugui prendre sense aturar-me per respirar.....bfff!

No sé si vols saber que no et sé dir que no et  vull veure, que no et sé fer veure la remor dels meus budells quan t'acostes i em desarmes amb somriures i mirades que em regiren el sopar i m'esveren les hormones i et desitjo amb delerós contracor, a contracorrent de tu i de mi i del món que ens envolta i es revolta sense pressa. 

Perquè no cull els mots qui els ha llençat per  sempre ni els reté qui els esbomba per fer mal i en gaudeix si fan l'efecte... 

No els cullen ni els retenen perquè en viuen i en respiren i orgullosos es pentinen al matí intuïnt víctimes noves...

I sabem que tard o d'hora en pagarem la penyora i el joc acabarà abans no haurà començat,  enfilats a collibè de les nostres engrunes.

( Potser així ho escriuria si ho arribés a pensar... Potser... Però no ho vull  pensar... No vull seguir pensant en tu, ara, encara).

                                                                     FI