IMAGINAR LA MATEIXA PLUJA

De vegades penso

Que s'ha acabat la pluja

Per sempre

Que cap més humida cova

Em soplujarà els anhels

Quan el sol m'escalfi

Sense pietat

Desfent-me la pell

Amb les dents de foc

Esmolades.

Imagino una passió inesperada

Donar-ho tot i bufar fort

Sentir el mossec d'una esquerda

I no saber quines coses 

Em fan córrer 

I no saber què fer

Deixar-ho tot per tu

Si un dia m'ho demanes

Tot

Mai no guardar-me res

Anhelar només un sospir,

Junts,

Del mateix aire.

El mateix vidre, 

La mateixa pluja, 

La mateixa joia 

D'un plor d'esperança. 

El mateix camí,

La mateixa imatge 

Dels teus ulls 

Fent- me companyia