Que m'enceten la pell
Foradant-me.
Que m'omplen de rovell
Les parpelles
I cauen infinites
Damunt la taula eixuta
Dels teus noms
Inversemblants.
Vesso i no acabo
Llàgrimes de ceba tendra
De solcs profunds
Esborrant-me els ulls,
Fent drecera galtes avall.
Vesso llàgirmes de gel
Que m'encartronen
Els membres, els ossos,
Els músculs, les ungles.
I tota la mar no es prou
Per a encabir-me el plor,
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada