Entrades
Aquest rau-rau
Que se'm menja,
Aquesta coïssor
Que em despenja
Dels núvols
Rosegant-me les dents.
Aquesta caiguda lliure
Damunt les flonges
Llambordes
Que esperen la nit.
Aquest incert devenir
Que ja no m'espera.
Les pigues negres
No són res més
Que records d'una
Ungla trencada
Enmig d'una nit
Que no arriba mai,
Enmig d'uns ulls bords
Sota la vànova encesa.
Uns peus que graten
Translúcides veus
De fugida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada