Fores plugim mentre el sol
Em rosegava els ossos
Sense treva.
Fores sol quan la neu,
Fugissera,
Em glaçava el somrís.
Fores somriure quan
De nit
Nevava de veres.
Ara...
Resumeixo en un sospir
Tot el fred de la pluja
Imaginant l'escalf
De les maduixes.
Aixafo tots els cristalls
De les pedres roges
De l'aigua que baixa
Tèrbola
La granulosa esfera de foc
M'omple la gola d'ofecs,
Bullentes engrunes d'oli
Desfent-me per dintre
Sacsejos convulsos
Obrint-me ossos i pell.
Sé, peró, que un dia
Se n'anirà la tempesta
Que un sol lluent de color lila
M'ocuparà els pensaments
Amorosint-me
Fins que pugui caminar sol.
Així que..
Besa'm
Amb les pupil.les, amb les parpelles
Amb les pestanyes i el paladar
Besa'm com vulguis
Fent-me pessigolles
Amb l'alè de les teves galtes.
Besa'm...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada