REVOLUCIÓ

Ha tancat la botiga perquè ja no hi té res per vendre. Aquest matí el noi del xandall se li n'ha endut l’última tauleta de nit.

Els primers dies trucava a la policia però aquella gent també els feia por. Els robatoris i el campi qui pugui s'estengueren ràpidament per la comarca.

En poc temps deixaren buides les botigues.

Els carnissers deixaren de fer comandes als grangers.

Els horts foren arrasats en pocs dies; els comerços, buidats en setmanes.

Els forasters convertiren l'antiga mina de sal en una presó anul·lant-ne els ascensors.

   A dins, els presoners tenien llibertat absoluta. Els cridaven a l'hora de repartir el menjar i els deixaven anar. Però el tros de pa amb xocolata era tan petit que en poc temps començaren a barallar-se entre ells. Als  ocupadors no els calgué usar les armes. Quan tots els indígenes foren morts, cegaren la mina.

El primer diumenge d'abril una gran festa omplí de colors la "Plaza del General" amb la presència de totes les autoritats i la benedicció del vicari.

El malson ha desvetllat l'Enric. La claredat dels fluorescents il·lumina el sostre de la galeria. D'aquí a tres-cents anys els geòlegs els trobaran i començaran les hipòtesis.