dilluns, 1 de maig del 2023

EXTINTS

Esdevé la nit, ja l'oratge crema;
La panxa del bou, incerta, rebull
Acull generosa desgavells profunds
Auscultem absorts bategar la terra

No venen encara els cavalls dels deus
La forca freda roman esmolada
Amaguem argents, ocultem la xarxa
Apressem els vells, amortim les veus

Els lleons neden a la bassa fosca
De les oliveres, dels ruscs vençuts
De les dents els tremors sempre temuts
Responen els xiulets del vent boscà

Les llúdrigues vermelles es barallen
Per un tros de peix que encara cueja
Escates de plom que no deixen petja
En aigües tornasolades barates

De dol, emmetzinades, sabonades
Farcides d'esmorteïdes excuses
Curulles d'engrunes de massa crues
Espellongades, mel.liflues, tarades

Ni tan sols els mosquits restaran vius
Veient les magres exhaurides pinyes
Dels eixuts pins que cecs, orfes s'enfilen
Nus de fulles, gemes, agulles i nius

No sabrem sense aigua rentar la roba
Bruta dels nostres egoïsmes banals
Encarcarada, paper de vidre gras
S'atura la roda, l'enuig s'escola

En llàgrimes mortes xarrups de colors
Grisos, negres, marrons, pàlids,trencats
Les vides s'esborren, vi sense regar
El sol evapora les nostres olors.















Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada