dimarts, 7 de maig del 2013
SUSPÈS EN L'AIRE
Quan no tinc el teu dolor!
Quan el teu alè no respiro
i l'ofec no et puc sentir..
Quan no em mires amb els ulls
i les mans no em ressegueixen
L'espinada buscant el punt
De no retorn...
Aquell instant, vida aturada,
no res suspès en l'aire.
No respirar per
no entorpir l 'emoció.
Instant únic
en que sentim que
no hi som...
T'HI SERÉ
T'hi seré.
Malgrat que no m'hi escalfis.
T'hi veuré.
Malgrat que no te'm mengis.
I malgrat no plogui
aniré mullant l'arros
i te n'oferiré.
MIRALL
en espill esquerdat
que no t'és just.
El mirall mai no et fruirà
ni el teu sabor copsarà.
Aquest plaer
només
és per mi.
I el teu cos, despullat d'artifici,
natural com ets sempre,
generosa en donar-te,
salvatge en la possessió...
Desfés-me.
Aquest matí sóc teu.
M'arrapo a tu
com paparra assedegada.
Com si xuclarte
la sang de l'ànima
fos prou a calmar
aquesta ànsia
d'eterna joventut,
set de perviure.
dissabte, 4 de maig del 2013
TEMPESTA
CORCS
Encara que els corcs
se't mengin les entranyes,
somriu...
i la vida, un dia,
et somriurà.
OU
Soc ou de tortuga
colgat per la sorra
d'una platja en la que
ni tan sols hi ets tu.
Esperant a les fosques
l'hora de néixer
per fer-me a la mar.
BRESSOLADA
Somies que un dia
et digui que sé
que encara m'esperes.
I, quan no et recordi,
seguiràs bressolada
per l'enyor..
que em farà teu
en el somni.
ONADA
Seràs al cap i a la fi
espurna sense flama
i llamp sense tro?
Acabarem d'encendre
junts la tempesta?
Remuntarem l'onada
feréstega i nedarem?
divendres, 3 de maig del 2013
VACIO
El vacío abierto ante ella se le antojaba inmenso. Con la cabeza llena de turbios pensamientos se agitaba sobre la cama pensando, una y otra vez, cuánto tiempo sería capaz de soportar aquella soledad que la envolvía. Que la devoraba por dentro y la marchitaba por fuera. Que la acompañaba tenaz, tozudanente. Y que ella no se atrevía a espantar, a desterrar de su vida y de su cama.
Fantaseaba en solitario con su cuerpo. Se ilusionaba en las largas e insomnes madrugadas con ser poseída por su príncipe azul. Aunque no creía ya en ellos y no le importaba que no fuese un príncipe quien la deseaba...ni que no fuese azul...
Su cuerpo reaccionaba y se tensaba, se arqueaba, se estremecía al hábil contacto de sus expertas carícias, insuperables conocedores sus lánguidos dedos de sus más profundas ensoñaciones y recónditas profundidades.
Perdía el mundo de vista por unos instantes. Instantes mágicos de placer ingobernable, de lujuria palpitante y egoísta.
Después, ya satisfecha, exhausta, la pregunta era siempre la misma: "para que tanto placer si no puedo compartirlo, si nadie sabe de él..?.Cómo quisiera, ahora, tenerte a mi lado mirándome a los ojos y diciéndome "te amo"...!
dimecres, 1 de maig del 2013
ESPERA
"T'estimaré mentre del teu record
l'ombra en percebi",
em deia.
"Si només l'ombra en vols sentir
Potser... millor...
no m'estimis"
ESPERA
Mig oblidat en un racó
de les golfes, cobrint-se
de pols a poc a poc
Ferit..fós. Sense alè...
Ofegant-se en el record
L'amor espera...
TRENS
Just quan havia d'arrivar
el tren que ens dugués
al nostre viatge sense
retorn al país de l'amor,
just llavors, t'ho vas repensar...
i l'andana i jo, sols, et maleïrem...
MOLLENA
Xipollegem alegrement
els bassals de la nit
més esperada.
Estenem la roba xopa
que ens fou sobrera.
I pell a pell continuem
amb la mollena.
LICORS
Escalfem la tarda de gemecs
i de sospirs
sense temer quedar curts!
Tastem amb desfici els vells
licors que sempre ens omplen,
deliciosos...
CALFREDS D'ENYOR
Et sento alenar l'oblit en cada mot;
respirar rancúnia en cada pensament;
l'odi en cada esguard.
I em venen calfreds si et sento enyor;
sento.
SURT EL SOL
Tímid, treu el sol el nas
damunt dels camps,
turons enllà i mar endins.
Com si no gosés sortir;
com volent saber, abans,
si encara hi som.
LLÀGRIMES
Em recordo bevent les llàgrimes
que dels ulls vessaves
quan pensàvem , il.lusos,
que l'amor no se'ns acabaria...
i se'ns va fondre amb la vida.





