MIRALL

Emmiralles el rostre
en espill esquerdat
que no t'és just.
El mirall mai no et fruirà
ni el teu sabor copsarà.
Aquest plaer
només
és per mi.

I el teu cos, despullat d'artifici,
natural com ets sempre,
generosa en donar-te,
salvatge en la possessió...

Desfés-me.
Aquest matí sóc teu.
M'arrapo a tu
com paparra assedegada.
Com si xuclarte
la sang de l'ànima
fos prou a calmar
aquesta ànsia
d'eterna joventut,
set de perviure.