dimarts, 7 de maig del 2013

MIRALL

Emmiralles el rostre
en espill esquerdat
que no t'és just.
El mirall mai no et fruirà
ni el teu sabor copsarà.
Aquest plaer
només
és per mi.

I el teu cos, despullat d'artifici,
natural com ets sempre,
generosa en donar-te,
salvatge en la possessió...

Desfés-me.
Aquest matí sóc teu.
M'arrapo a tu
com paparra assedegada.
Com si xuclarte
la sang de l'ànima
fos prou a calmar
aquesta ànsia
d'eterna joventut,
set de perviure.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada