MENTA FRESCA
i d'anís estrellat.
Plou sabor de maduixa boscana
que en terra esdevé lloba blanca
famolenca de carn jove estovada.
BOCINS
Perquè quan vegem
la lluna esclatar
en mil bocins
de vidre
i esmicolar- se el cel
en pluja de fang
potser serà massa tard.
SEMPRE
Sempre m'eres nova
quan t'assaboria;
sempre per encetar,
per estrenar-nos...
Fins que ens ho vam
saber tot...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada