ESTRENYIEM

Estrenyíem la nit entre
abraçades i riures..
Allunyàvem badalls
feréstecs, lliures
de nosaltres, altre
cop amants únics,
units en la dissort.

Esllavissàvem nits
de curts espais
entre llavis ferotges,
esmolades dents
rosegant un temps
que no teníem...

Esperem encara
avui, demá, ahir,
que el desig no
foragiti les ànsies
i la pressa no ens
faci caure.
Ingenus nusos
de paper mullat.