AVÍS: El que segueix cal llegir-ho depressa, sense aturar-se per agafar aire. Si teniu problemes respiratoris no ho proveu. Que no vull ser culpable de res...
CORRIEM
Corríem
i ens escapàvem
i no ens teníem
un dia ens atrapàvem
i ens tiràvem al terra
i rodolàvem
i ens enllaçàvem
i ens feiem un
tip de riure perquè
no en savíem
i ens feiem pessigolles
i reiem
i ploràvem de riure
i ens ofegàvem
i l'ofec ens pintava
de roig les cares
I fugies de nou
Sense un bes
per fer-me
ni deixar-me
que te'l fés...
I t'anava al
darrere novament
i altre cop em deixaves
acostar-me, arribar
al teu nivell i enxampar-te
i tot tan depressa
que vam perdre
la infantesa
sense saber respirar
el dia que ens vam
estimar...
Si heu arribat aquí, d'una sola tirada, felicitats. Encara sou capaços d'estimar sense respirar!!!
(Si algú s'ha ofegat.. A mi no m'ho digueu!!!)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada