Lluentons irisats plens
De vermell esdrúixol
Enceguen el somriure
Dels morts immòbils
Del més alt prestatge.
Bruna ombra dels
que l'infern recull.
ESCORPINS
Veig escorpins negres creuant
la tupida teranyina d'amor
irreal promès per l'aranya
negra dels pantans.
Els veig barallar ufans.
Aixecant llurs fiblons
Al sol del capvespre
Llefiscós de l'estiu.
Espessir l'aire amb
verinosos laments
de despit damunt la sorra
de camps de batalla
d'amors trencats.
Teranyines remogudes
Plenes d'insectes.
Infectes.
L'aranya no es mou.
Sap que sempre guanya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada