HUMILIADA

HUMILIADA

Recollies  pell sobrera. 

Te la vesties de nou 

mentre el sol et torrava 

les entranyes. 

Humiliada, 

ell s'endugué tot l'odi, 

 no se n'escaparia.

VEUS

Torno la veu a callar 

per sempre més 

i l'engany m'acull, 

com sempre, desitjant 

fer-me deutor dels afanys 

que ens dèiem ahir 

sense saber res

encara.

Torna el pensament

a fluir, pesat, lent,

per a tu,  sempre igual.

T'imagino diferent

i no puc deixar 

l'hora trobada, capaç,

Indiferent, com totes

les hores del món.

I em deixo tancar el ulls

per la son, que no pel

somni, difús, absent.

I treno la nit entre

badalls, que no sospirs.

Inquietuds salvatges

que desvetllen vells

futurs de ser-nos.

Vells futurs de res...