LA CAIXA

   La família que viu amb mi pensa que sóc mut (tret del pare, que sap que no) i és que fins ara tot està bé. No em destorben gaire i em deixen fregar els morros als seus peus. De vegades els sento dir que només em falta parlar -malgrat que els seus miols són maldestres els entenc perfectament-. La mare acostuma a renyar-me quan creu que faig massa soroll escarbant al sorral, sobretot de nit. Després faig cara de llàstima i m'embolcalla entre les frassades estrenyent-me en els seus braços i li llepo el nas.

   I dormim...

   Em somio altre cop en aquell fosc magatzem congelat de la fàbrica on la mare (la de debò, la del carrer) em va deixar a recer dels operaris i lluny dels paranys que l'encarregat ens disposava. Els meus germans de sang i jo entràvem de nit a les fàbriques, a la recerca d'alguna cosa per menjar entre les deixalles dels homes. Em veig de nou miolant amb totes les meves forces per tal que algú em tregui d'aquí. Que tinc molt de fred i fa dies que la mare no vé a alletar-me. De tant en tant  s'encén el llum i és llavors que crido més fort -si us plaaaaau, si us plaaaau, estic aquíii...Maaaaauuu-. Veig l'home prendre l'escala de mà i enfilar-se fins al quart nivell de les estanteries del magatzem on romanc oblidat, dins aquesta caixa de la que no puc sortir. El veig somriure i allargar-me la mà, que esgarrapo innocentment. M'agafa i comencem a baixar. Encara es fotrà de cap!

   Epp!! Desperta!!

   Escolto girar la clau al pany. Deu ser la meva germana. Entra lentament per no despertar la mare. Vaig a veure si em dóna pernil dolç. La seducció i, sobretot, la insistència sempre la convencen -no t'acostumis, eh!-. M'estima molt malgrat que no sempre ho demostra. M'agafa i m'abriga sota el pijama i em talla les ungles quan dormo però mai es recorda de netejar-me el sorral. Els pares diuen que està a l'edat del pavo, que no sé què és.

   En fi. Aquests són els companys que la vida m'ha regalat. He tingut sort. Hem tingut sort! De ben segur que, si no m'haguéssin trobat, hauria mort en aquella caixa tan fonda, tan amunt, tan lluny, tan sol...