PRUNES ÀCIDES

CREPUSCLE

Que el crepuscle et sigui lleu

I t'avessis a la nit obscura

Sense temença

Que et somrigui demà

L'albada còmplice

Sorprenent-te 

Entre els meus braços

SILENCI

Un silenci tan gran

Que destorba tots els frecs

Fa la ferida més gran

Dibuixa enyor en cada plec

Amaga, oblidat, el somrís

D'un instant etern

PRUNES ÀCIDES

M'agrada veure't feliç

Engarjolat en els teus cabells

Sentir-te els mugrons

Com prunes àcides acabades

De mossegar, esvalotant-me

Les dents.