Entrades
LLAVIS FLONJOS (PAULA)
La dama blanca m'ofereix
L'almoina dels seus secrets
Obrint-se, tota, per a mi.
Em buida l'ànima cada nit
I ni tan sols en gaudeixo el rostre.
M'estreny el cor i els seus dits
D'escorça dura se'm claven endins.
Llavors la temença comença de nou
i el somni s'esmuny entre sucre desfet,
Paper de diari esborrallat.
Il.lusió nascuda insatisfeta
Ixent de l'engany de la febre
De la vesprada solitària,
Nàufrag en la lletra menuda
Dels teus pits inflats
Ofegant-me.
Perdut en les portes
Del flux del teu entrecuix
Licor que muny
La creixença del desig
Que em rebenta
Que vessa dins teu
Sense fi
Quan t'imagino la llengua.
Altre cop, finalment,
Les nits eternes
De llençols plens de dens
Silenci embolcallant-me,
De nou la llarga espera
Dels teus llavis flonjos
Estrenyent-me.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada