REPRODUCCIÓ ALEATÒRIA

REPRODUCCIÓ ALEATÒRIA

   Activo la reproducció aleatòria de la meva carpeta de cançons i em surt, del fons de l'últim calaix, "Because The Night" interpretada per Patty Smith. Ara sé que és del Bruce però llavors ni tu ni jo no ho sabíem. Perquè tan sols era nostra, com la nit, que ens pertanyia. No desitjàvem que arribés l'alba per robar-nos els somnis... Somnis... On són ara? On ets ara que només aquesta cançó em fa retrobar-te?

   A deshora, arribes pel celobert com un vent d'estiu ple d'ànsia, com un foc gelós sense rentar, ple de desig inqüestionable, com l'alè d'un fantasma inesperat. Veient-te arribar nua, estenc  les catifes aquelles en les quals ens teníem abans que marxessis, sempre al mateix lloc, mai en la mateixa postura. Inventàvem cada nit nous frecs i cada dia noves i excitants variables. Mentrestant, fuig el temps enllà de les pedres calentes socarrimant el verd enuig amb un sol esbufec, un únic clam per a aturar-nos, per a fer-nos esglai d'un instant congelat. I et revisc com si fos ara, amb la  boca esperant els meus llavis, amb les llengües jugant a cuc i amagar fins l'ofec. Aquell desvestir-nos maldestre i capficat, aquella samarreta suada,  aquell sostenidor impossible, aquelles humides calcetes, aquella trempera indeturable. Et recorria des del coll fins el borrissol del teu sexe i pujava de nou fins el melic profund mentre amb els dits remenava la patata fins que feia xup-xup i regalimava i llavors te'ls posava a la gola perquè sabéssis el teu sabor. Aleshores l'ànsia t'espremia i em treies els calçotets d'una estrebada furiosa i de vegades em feies mal. T'agradava xarrupar-me com si fos un gelat de menta i xuclaves i xuclaves fins posar els ulls en blanc i em feies veure la línia del túnel en cada esllavissada del membre dins la gola. Et feia girar i oferint-me les natges t'ensumava el cul i et bevia la trumfa gota a gota amb la llengua, com els gats quan beuen llet d'un bol petit a les palpentes. Fins que no podíem més i entaforàvem tots els fluids dins les nostres boques i ens costava cada alè, cada respir...

   S'acabava la cançó i tiràvem enrere la cinta amb aquell aparell que grinyolava, estrident. Sovint s'embolicava i, amb paciència i un bolígraf, la redreçàvem. I tornàvem a començar. Ens miràvem als ulls com si fossin universos de colors i ens hi vèiem cadascú en les pupil.les de l'altre. Com si les nostres ànimes hi haguéssin de romandre segrestades per sempre. Un bes llarg i apassionat, amb els regustos encara frescos era el senyal de la represa. Et posaves damunt meu i, a poc a poc i amb una precisió perfecta, feies l'ajustament necessari per començar a cavalcar. M'agradava sentir com el gland emergia a mida que entrava dins teu i com amb la vagina feies topall al meu ventre. De vegades pensava que tot jo sencer em perdria dins teu. Em muntaves feréstega, primer amb les mans prenent força en el meu pit amb cada vaivé i desprès galopant desbocada amb els pits amunt i avall i el cap enrere, lluenta de suor tota sencera. M'espremies fins que no podia més i em buidava dins teu enmig de sanglots i crits d'eufòria. Gemegaves tènuement i et deixaves caure sobre mi, encara eixarrancada, i em besaves humidament i les nostres baves es mesclaven i les suors soldaven els nostres cossos ens uns instants inabastables en que els nostres respirs eren un de sol i els nostres cors bategaven alhora. 

  Novament, rebobinàvem. El tercer assalt era a punt de començar. M'aixecava pengim-penjam, donava la volta i em posava de genolls davant teu, encara oberta. T'agafava un peu. Els dits feien pampallugues pensant que me'ls volia menjar. Els assaboria un a un, amb suavitat. Et removies entre espasmes i pessigolles i cridaves fort. Pujava pels turmells i els besons, els genolls i l'interior de les cuixes fina a arribar al tendrum de l'entrecuix on cercava delerosament el punt de trobada. M'hi entretenia pacientment fins que els teus udols em deien que em volies dintre altre cop. De vegades havia de fer-ho durar més, fent temps per a la resurrecció dels morts. Quan sentia de nou aquella tibantor que em tensava la corda era el moment de posseir-te, de sentir-te encara més i de donar-t'ho tot, tot, tot...t'agafava les cames encaixant l'interior dels colzes amb l'interior dels teus genolls. Te les aixecava lleugerament i sense tocar vores entrava dins teu d'una sola empenta. Ja no miràvem prim. Empenyia i empenyia i vinclaves el ventre amunt, amunt. La font rajava sobreeixint un suc dolç i salat, amarg i viscós, embafador i embogidor que negava les mantes damunt de les catifes i els feia taques d'oli de la mida d'autobusos avariats. A mi, a aquestes alçades, ja em costava més i entrava i sortia desesperadament entre gemecs i crits i udols... Una última embranzida, potent, profunda, final, m'estremia entre infinits espasmes de bogeria que compartíem, l'últim alè, el darrer esglai.

   El "txec" del final de la cinta marcava el punt sense retorn. Ens abraçavem de costat i ens feiem petons dolços i somreiem. Comentavem si era o no era cert el mite que la Patty feia ralet-ralet mentre era damunt l'escenari. No ho vàrem saber mai però ens agradava pensar que sí.

   Avui, del fons de l'últim calaix, m'ha arribat la teva imatge i he jugat sol, a contracor, desitjant-te. He pensat que potser a la mateixa hora sorties del cine amb un somrriure després de veure en Grey. 

   En Grey... Aquell aprenent...