VET AQUÍ
Vet aquí
L'ampolla mig plena
En la qual navego
Sense repòs
Veient la llum del sol
Per un forat.
Vet aquí
Aquesta neu que emblanquina
Les hores i forada les galtes
Vermelles.
Aquesta que lluu sota els peus
Abans de tu.
Que, cega, no veu enllà
De les puntes dels dits
Plens de blaus a cada pas,
De l'enyor dels genolls
Oberts esperant-me,
Flonjos desitjos
Que gemeguen tremolosos
Eixugant els fluixos
Perduts en la baralla,
Mesclats entre cartes marcades
Que duen el teu nom...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada