dimecres, 11 de febrer del 2015

VET AQUÍ

VET AQUÍ

Vet aquí 
L'ampolla mig plena 
En la qual navego 
Sense repòs 
Veient la llum del sol 
Per un forat.

Vet aquí
Aquesta neu que emblanquina 
Les hores i forada les galtes 
Vermelles.
Aquesta que lluu sota els peus 
Abans de tu.
Que, cega, no veu enllà
De les puntes dels dits 
Plens de blaus a cada pas, 
De l'enyor dels genolls 
Oberts esperant-me, 
Flonjos desitjos
Que gemeguen tremolosos
Eixugant els fluixos 
Perduts en la baralla, 
Mesclats entre cartes marcades 
Que duen el teu nom...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada