NO ENTENC ELS TEUS ULLS
Murmurant muts retrets.
No veig lluir els teus cabells
Sota la lluna plena
Ni acostar-se'm
El vaivé dels teus malucs.
Cercaràs la meva ànima
En el desert polsegós
I no en trobaràs engrunes
Sense desfer l'encanteri,
Sense batre l'estèril arena.
En un immens no-res
Restaré fins el retorn
Amb els llavis secs,
Amb el cos obert
Esperaré l'arribada
Del sol als teus ulls.
Perquè avui
Només escolto la fressa
D'un cop de porta
De genolls en l'obscuritat
D'un llit fred i desconegut.
Només la gelor
D'un sospir retingut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada