COM UN AIRE LLEU

Com les potes 

D'una desganada pregadéu 

Et fregues les mans 

Abans d'atrapar-me. 

Com si vulguessis dir-me 

Que no te m'acosti encara

Com un aire lleu m'envoltes

Em dus l'espera tova

De les teves manies

Sacseges els remolins

Entremaliats

Dels embolicats rínxols

De la nit

I pressento que...

El què no escrigui avui,

Potser,

No ho escriuré mai

Perquè els voltors 

Volen baixos de matinada

Se't fiquen en un ronc 

I t'ofeguen

El què no et digui avui,

Potser,

No ho sabràs mai

Perquè les lluernes

De seguida s'amaguen

I el joc dels disbarats

S'acaba.