divendres, 2 d’octubre del 2015

SEMPRE

Sempre 
Podràs  dir que vas 
Canviar-me el somriure...
"Nowhere is somewhere 
Into the lost men's mind 
who never walk...
Away"

En cada cabell perdura 
Encara l'essència de l'aire 
D'aquell instant. 
Tan nostre, 
Tan maleïdament efímer 
Sota la cúpula del bosc,
Inabastable.

Res més eteri
Que un instant movent-se
Desfasadament
Entre dos punts asíncrons
En un xiulet de brossa
Inflant-nos els ulls 
D'aigua negra
Eixint sense control.

Les estones es fan
Buits de gebre fosc
Quan les notes dels déus
Desafinen.
Quan els embussos
De les memòries
S'estenen davant nostre 
Per sempre.
Oblit, boira, foscor,
Baves infinites 
Esperant la pròxima
Mort 
La definitiva.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada