Sempre
Podràs dir que vas
Canviar-me el somriure...
"Nowhere is somewhere
Into the lost men's mind
who never walk...
Away"
En cada cabell perdura
Encara l'essència de l'aire
D'aquell instant.
Tan nostre,
Tan maleïdament efímer
Sota la cúpula del bosc,
Inabastable.
Res més eteri
Que un instant movent-se
Desfasadament
Entre dos punts asíncrons
En un xiulet de brossa
Inflant-nos els ulls
D'aigua negra
Eixint sense control.
Les estones es fan
Buits de gebre fosc
Quan les notes dels déus
Desafinen.
Quan els embussos
De les memòries
S'estenen davant nostre
Per sempre.
Oblit, boira, foscor,
Baves infinites
Esperant la pròxima
Mort
La definitiva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada