dimarts, 30 d’abril del 2013

ETERN ANHEL

ANHEL ETERN

Deixes caure l'última
peça que et cobreix,
com despullant-te l'ánima.
Espero anhelant,
el frec de la teva pell.
Te m'ofereixo ara, tot jo,
i em gaudeixes sense respir.
Em dono tot.
Com si mai més tornés a ser...
Com si no t'hagués
de tornar a tenir...
com si mai més tu i jo
recordéssim les llargues
nits de posseir-nos,
d'abraçar-nos,
de dir-nos paraules
(fluixet a cau d'orella)
d'amor i de desig,
etern anhel sense temps
De ser gaudit
De nou...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada