ENTRA'M, AIRE
Entra'm, aire, pels ulls
Neteja'm l'esguard
Esborronat d'ahir
Que el poc dormir
No fereixi els dies
Sense la teva
Presència.
Si m'acull el teu escalf
No tinc por
De les tempestes
No temo més les pluges
De fang
Ni les onades de sal
Ni m'espanten
Les fosques
Nits negres.
Romandré dempeus
Acollint sens parpelleig
Resistint els cops de mar
Fins que el somriure
Ens commogui.
Trobaran
Els meus peus repòs
En la riba dels teus ulls
Plens d'aigua clara
Quan la melangia escampi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada