diumenge, 25 de maig del 2014

METALL

METALL

Et veig vestir-te
De metall enlluernador
Que em caldrà fondre
A poc a poc
Fins alliberar-ne
Aquell farciment
De carn que enamora.

Preparant l'atac
Et perfiles
En la llum encegadora
Dels desitjos amagats.
Adobo els pensaments
I t'espero sense pressa.

Em remenes la mirada
Capbussant-te del revés
En l'esquinçada llacuna
De les aigües movedisses.
I et redreço suau
Amb parsimònia.

A la fí, com sempre,
Em posseeix el vertigen
De veure't esquivar
Estaques de gel
Sense ferir-te,
Atançar-te veloç
Al càlid jaç on romanc
Endormiscat
I passar de llarg
Fregant-me el ventre.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada