NIT DE MONOSÍL.LABS
No hi ha nit tan breu
Que no hi bec flux
A tort i a dret.
Ni hi ha jorn tan clar
Que no fuig la veu
Del coll en un tres
I no res de blau cel
ENTRE XARRUPS
Em deleixo
Pels teus monosíl.labs
Entre xarrups
D'esponges seques
I esfinxs cecs
Als aldarulls
De la cambra
Quan de debò
Ens estimem
AQUELLA FLOR
Aquella flor
Que ens mirava
No la guarda avui
El sol en cap prestatge.
Ha deixat d'esperar
Que tornis,
Ha sortit al carrer
A buscar-te
Entre els mortals,
S'ha pansit
Sense trobar-te...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada