DE COPS
De cops
Quan no hi ets
Me costa recordar-te
Amagant-nos
Sota el frec de l'escala
Vivint entre els xiulets
Els darrers espasmes
Tremolosos
ÉS ARA
És ara
Que ningú no ens veu
Que et voldria estrènyer
Fins desfer-te.
Que tenir-te
No fos somni ni miracle.
Però no te'm puc permetre
Mentre dorms
Però si un dia
Me'n vaig
Vindré a recollir-te
Sabent que hi seràs...
Estic aquí.
Ja vinc.
Et cobriré del fred,
Et daré escalf.
Els meus petons
Seran de foc.
Et beuré la sang
Embriagant-me de tu
Fins la ceguesa...
Quan estiguis eixuta
Et remullaré l'ànima
I t'ensabonaré tota,
Poc a poc, fins reviure't.
TORNARÉ
Com m'agrada
Que m'esperis vora el mar.
Que et deixis anar
I em xuclis l'alè
Sense treva.
I ara no marxis lluny
Tornaré
Te m'enduré, si vols,
D'equipatge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada