No saber que tot
Eres tu
I pintar de groc
Les parets.
Empenyorar l'herba
Verda
I restar dempeus
Mantenint l'equilibri
Lleu
D'un bes..
Escuro l'últim racó
De les golfes
Cercant de genolls
Un gra de sorra
Arrodonit
A les fosques,
Et trobo dins seu
I no hi ha res
Amagat
Que llarga la matinada
Quan l'última imatge
Es difumina
En una cançó
En un sospir amagat
Que deixa en el temps
Records
Que desapareixen.
Perquè no arriba l'alba
Fins que no obres els ulls...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada