PUPIL.LES BLANQUES

Res no és més eteri

Que un instant movent

Desfasadament

Entre dos punts asíncrons

Un xiulet de brossa

Perduda en uns ulls 

D'aigua negra.

Si de cas ho fóra

L'ombra tènue

Del teu cor esbandint-se,

Cridant el meu nom

A batzegades

Abans d'aturar-se,

La llum difusa

Confusa

D'un espasme

Abans de fugir

Raons,

Petites, obscures,

Cues de serp blanca

Que fan dels camins

I les existències

Misteris ajocant-se

Fort

Mentre nosaltres

Passem rodolant

Esvaït el moment

No resta més plena

La memòria

Que un didal d'enyor

Al dit petit.

Un parpelleig constant

Imperceptible

Que desitja tan sols

Reviure't 

Doncs ja seré només

Un roc enmig de la via

Una via morta

Un mort a l'armari

Un armari buit

Un buit que puja

Pels peus de l'ànima

Un ànima negra

Cercant sopluig

Entre els teus pits,

Vorejant l'infern,

Esclatant de besos

Concèntrics

Amb el sol omplint-me

Les blanques pupil.les

Que mai no dormen