A FOC LENT

Forem sempre els tristos 

Els que perdíem les flors. 

Ens cobrien les fulles 

Mortes

Mentre jugavem a no saber res 

Enmig de finestres 

Tancades al sol del migdia.

Tancades les portes, 

Ningú no ens bressolava. 

Esperàvem els matins 

Amb els ulls esfilagarsats 

Com taronges a punt de vessar 

Damunt el llit,

Vents i joncs vinclant-se 

Vençuts en cada glopada.

Un atzar continu que sura 

Flueix i mai no es detura 

Acobla  les coses en un xiuxiueig 

Que espanta i atrau 

Posant disbauxa 

Allà on hi ha cel i mar.

I esclafa les fosques nits 

Dels comiats, 

Albades toves esperant 

Un sol distret i apagat 

Que somriu malgrat tot

Diferent.

Voltes i voltes. 

Com aquella cançó 

Que mai no s'acaba

Que mai no se'n va.

Com aquell foc 

Que dissol encara d'amagat

El record d'un oblit 

Arrencant el bull

A foc lent..