A CORRE-CUITA

Feia vent i l’enramada que aixopluga la font es movia amb la remor de les fulles seques. Coberts amb capes gruixudes els amants omplien les garrafes en el raig lent i fred que eixia cantant del cor de les pedres. Trigaven força en omplir-se i tenien temps de besar-se sota el cobert, arrecerats de la pluja i dels esguards de les àvies tafaneres que passejaven agafades de bracet  sense sortir del camí. Si un dia se’ls feia de nit ho aprofitaven per fer córrer les mans sota els vestits, apressats i maldestres, i l’escalfor els encenia els rostres, envermellint-los. Aquells  petits gemecs deixats anar a corre-cuita espantaven els gats i, a voltes, algun ratolí que collia les últimes engrunes del berenar dels nois, xisclava. El comiat, però, s’acosta...