TOTS ELS VIDRES

Saps que l'herba

Que trepitges

Reneix amb empenta

Si l'espigola una nova

Lluna robada

Saps que cada lluna

Retorna sovint

I m'empaita..

Com una ploma 

Fent-me pessigolles

A les plantes dels peus 

La teva llengua juga...

Que res no et faci por

Ni la nit, ni el jou,

Ni l'obaga, ni el pou..

Que massa llum no t'enlluerni

Si mires de fit a fit l'horitzó

Amb l'esguard esgotat

I l'esperança buida

Si caus d'esquena 

Mentre camines..

Vet aqui l'equinocci

L'equil.libri líquid

Anar i venir sense fi

Llum de nit que romp

Els racons de l'esperit

Jugant a fer tentines

Entre dos cors.

La il.lusió com a força

Mantenir-se viu en el límit

Dels somnis 

Fer tangible ton esperit

La teva imatge robada

I traspassar 

Tots els vidres.