HIVERN

Hivern

Que véns

Amb les ungles dels peus

Retallades

I els cabells llargs.

Que no duus abric

Per aixoplugar-me

Ni calces per protegir-te.

Es tragué el barret.

Tota aquella nuesa 

M'enlluernà. 

S'atançà melosa 

I em tingué mort 

Amb un sol bes. 

Ara que respiro, 

No hi és.

Et resseguia a peu pla

Tots els ponts

Entre les cuixes

Totes les vies

Que duien al mur

Dels teus pits

Anorreant-me

Sense sentir mai

Soroll

Tan sols

"Tu piel

Partida en dos

Por un suspiro."

PUPIL.LES BLANQUES

Res no és més eteri

Que un instant movent

Desfasadament

Entre dos punts asíncrons

Un xiulet de brossa

Perduda en uns ulls 

D'aigua negra.

Si de cas ho fóra

L'ombra tènue

Del teu cor esbandint-se,

Cridant el meu nom

A batzegades

Abans d'aturar-se,

La llum difusa

Confusa

D'un espasme

Abans de fugir

Raons,

Petites, obscures,

Cues de serp blanca

Que fan dels camins

I les existències

Misteris ajocant-se

Fort

Mentre nosaltres

Passem rodolant

Esvaït el moment

No resta més plena

La memòria

Que un didal d'enyor

Al dit petit.

Un parpelleig constant

Imperceptible

Que desitja tan sols

Reviure't 

Doncs ja seré només

Un roc enmig de la via

Una via morta

Un mort a l'armari

Un armari buit

Un buit que puja

Pels peus de l'ànima

Un ànima negra

Cercant sopluig

Entre els teus pits,

Vorejant l'infern,

Esclatant de besos

Concèntrics

Amb el sol omplint-me

Les blanques pupil.les

Que mai no dormen

PESA'M

Pesa'm

A poc a poc, amb cura

No em deixis caure

En l'abisme del teu melic

Entretenint-me,

Mel.liflu.

Pesa'm

Que no tinc torna

Ni escreix

Per arrodonir.

Sóc entrellum

Mentre la fosca

Em penetra cruixent

Els ossos.

Marinada de vent

Quan els vapors

S'extingeixen

Pells endins 

Pels porus oberts 

Com vasos comunicants

Compartits.

Entumits

Els sentits dels crancs

No saben si van amunt

Per les dreceres dels canvis

O cauen avall pels pendents

De tots els desencisos

A FOC LENT

Forem sempre els tristos 

Els que perdíem les flors. 

Ens cobrien les fulles 

Mortes

Mentre jugavem a no saber res 

Enmig de finestres 

Tancades al sol del migdia.

Tancades les portes, 

Ningú no ens bressolava. 

Esperàvem els matins 

Amb els ulls esfilagarsats 

Com taronges a punt de vessar 

Damunt el llit,

Vents i joncs vinclant-se 

Vençuts en cada glopada.

Un atzar continu que sura 

Flueix i mai no es detura 

Acobla  les coses en un xiuxiueig 

Que espanta i atrau 

Posant disbauxa 

Allà on hi ha cel i mar.

I esclafa les fosques nits 

Dels comiats, 

Albades toves esperant 

Un sol distret i apagat 

Que somriu malgrat tot

Diferent.

Voltes i voltes. 

Com aquella cançó 

Que mai no s'acaba

Que mai no se'n va.

Com aquell foc 

Que dissol encara d'amagat

El record d'un oblit 

Arrencant el bull

A foc lent..

SEMPRE

Sempre 

Podràs  dir que vas 

Canviar-me el somriure...

"Nowhere is somewhere 

Into the lost men's mind 

who never walk...

Away"

En cada cabell perdura 

Encara l'essència de l'aire 

D'aquell instant. 

Tan nostre, 

Tan maleïdament efímer 

Sota la cúpula del bosc,

Inabastable.

Res més eteri

Que un instant movent-se

Desfasadament

Entre dos punts asíncrons

En un xiulet de brossa

Inflant-nos els ulls 

D'aigua negra

Eixint sense control.

Les estones es fan

Buits de gebre fosc

Quan les notes dels déus

Desafinen.

Quan els embussos

De les memòries

S'estenen davant nostre 

Per sempre.

Oblit, boira, foscor,

Baves infinites 

Esperant la pròxima

Mort 

La definitiva.

BESA'M

Fores plugim mentre el sol

Em rosegava els ossos

Sense treva.

Fores sol quan la neu,

Fugissera, 

Em glaçava el somrís.

Fores somriure quan

De nit

Nevava de veres.

Ara...

Resumeixo en un sospir

Tot el fred de la pluja

Imaginant l'escalf

De les maduixes.

Aixafo tots els cristalls

De les pedres roges

De l'aigua que baixa

Tèrbola

La granulosa esfera de foc

M'omple la gola d'ofecs,

Bullentes engrunes d'oli

Desfent-me per dintre

Sacsejos convulsos

Obrint-me ossos i pell.

Sé, peró, que un dia

Se n'anirà la tempesta

Que un sol lluent de color lila

M'ocuparà els pensaments

Amorosint-me

Fins que pugui caminar sol.

Així que..

Besa'm

Amb les pupil.les, amb les parpelles

Amb les pestanyes i el paladar

Besa'm com vulguis

Fent-me pessigolles

Amb l'alè de les teves galtes.

Besa'm...

MALGRAT TOT L'ENYOR

Intuir que la nit s'acaba

Quan la lluna ja no riu

En arribar l'albada.

Saber que l'ombra

Tatuada sense punts

Mai no deixa escletxes

Malgrat tot l'enyor.

Intuir

Que allò que és Incert

Devora allò que és possible 

Quan el pudent oblit 

Se'ns fa càrrec. 

Quan els records 

No són res més

Que tirabuixons 

Entortolligats d'angoixa

Malgrat tot l'enyor.

Prenc de la safata

Desitjos malbaratats,

Concentro la immensitat

En un únic punt negre,

Esprémo l'oblit

Fent-ne suc d'aranja

Fins a podrir-lo,

Condenso la sang

En un clau rovellat

Que em fereix encara

Malgrat tot l'enyor

Que roman perenne

Darrere tots els revolts.