Va sortir tan sols per a mi.
Fora plovia.
Llavors em vas triar i,
quan està núvol,
trobo sempre el teu somrís.
LLUM QUE LLISCA
Aquell dia obrires la finestra
de bon matí,
la cambra s'ompli de llum
que lliscant per les nostres
suors compartides
ens buscava els cossos.
PESSIGOLLES
No imaginava com sabries embogir-me
fins que del gust de les pessigolles
que em vas treure vaig ser addicte.
Ara m'envaeix en veure't venir
Amb aquests dits que amenacen
De matar-mende plaer!!
NITS
No tenies espais buits
ni oferies cap escletxa...
ni una esquerda que burxar,
a poc a poc, i envair
d'escuma blanca
les teves nits sense son.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada