AIGUA

Plou. 

Plou i l'aigua no s'scaba. 

Com si ens volgués 

anegar les ànsies 

i fer-nos rovell l'amor, 

gelosa de veure'ns amants. 

Plou.   Només.    Aigua. 

Aigua. 

Que ens esquitxa la pell 

però no nega l'anhel. 

Aigua. 

Que ens mulla i ens rebrega 

però no ens calma la set. 

Plou...

I en lloc de -com voldria-

 esborrar-nos, 

aquesta aigua ens fa 

netes les pells. 

Noves per poder, 

altre cop, 

començar...

Damunt teu. 

Damunt meu. 

Només aigua.

Aquest petit poema ha estat fet, a mitges i seguint-nos el fil, per 

         

                                            JOSEFINA CATALÁN  i CELESTÍ CASÒLIVA