CEL QUE VESSA
El cel vessa,
la terra se'ns obre
en cràters fumejants
als nostres peus...
Aliens a tot ,
l'amor ens atrapa.
MIMETISME
Mimetitzat en tu,
sóc la teva pell,
les teves corbes,
els teus racons...
i dins teu buido
l'enyor de tants moments
plens de sospirs sense alè.
GEOL
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada