PORTES OBERTES

Ens vam trobar sense voler i després em vas buscar. Jo no t'esperava. Tu vas venir a mi. Em vas afalagar, dient- me raons i rient-me. I vaig caure de morros en l'engany per l'afany de tenir-te. Com podria dir-te que et plorava l'absència en les nits que no et trobava? Que voltant de dia zombi pels carrers et veia el rostre en tots els rostres? I si mai no t'havia vist, com et podia trobar a faltar? Si mai no t'havia tocat, com et savia la pell? Com feia suaus els teus llavis si mai no els havia besat?  Com el cos t'endevinava si per a mi n'era secret?

Tot això imagino,ara que el son no m'atrapa. Que et voldria fer present. Que et voldria fer l'amor a poc a poc. Assaborir el gust de maduixes que destil.les entre les cuixes i deixar-me fer, mandrós...
Malauradament ja no ho crec probable. Encara que, sempre, tot és possible!! I tu en saps ja el camí. Tan sols et cal obrir la porta si m'hi vols trobar darrere...