diumenge, 16 de juny del 2013

A PLE SOL

LA NIT ES PON

Hauríem tal vegada vist
Pondre's la nit 
I el sol no sortir, vergonyós,
De trobar-nos encara
Amb l'amor posat.


OMBRES

A ple sol, infames ombres
De tempesta famolenca
Escampen remor de trons
I rumoregen d'amagat
Si ens hem d'estimar.
Elles no poden...


DESPULLES

I si un dia em llegeixes 
les despulles que vaig 
coure a foc lent, 
vull  que cap llàgrima 
em vessis . 
Tan sols feliç 
em faria un somrís .









Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada