LA NIT ES PON
Hauríem tal vegada vist
Pondre's la nit
I el sol no sortir, vergonyós,
De trobar-nos encara
Amb l'amor posat.
OMBRES
A ple sol, infames ombres
De tempesta famolenca
Escampen remor de trons
I rumoregen d'amagat
Si ens hem d'estimar.
Elles no poden...
DESPULLES
I si un dia em llegeixes
les despulles que vaig
coure a foc lent,
vull que cap llàgrima
em vessis .
Tan sols feliç
em faria un somrís .
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada