HIVERN D'ABRIL

 Un abril mai no oblidat

Encetà un maig diferent

On les coses de l'atzar

volgueren el seu paper.

I la pluja de diumenge

Freda, encara, pel temps

Es prengué dolça revenja

Unint-nos des del no-res.

Ens vèiem, de tant en tant.

I el costum es tornà

Hàbit. Bategant,

L'ànsia ens tocà

I sí, l'anàvem deixant

Fer... Esperant, potser,

Que un dia, de tants,

Seria el primer.

Teixiem lligams invisibles 

que ens mantenien junts 

i feien fora els malendreços 

de les nostres vides. 

Ara, amb llana nova, 

l'hivern arribava.

Un hivern volgut,

Desitjat i ple d'escalf.

De flassades compartides,

D'abraçades consentides.

Dos amants tossuts

Jugant de franc

A ser estimats.

I al final el conte, obert,

Acabarà qui sap com!

En costruïrem l'argument

El lluitarem com un sol

I l'atzar, l'amor o el dol

Diran com ha de ser:

Fruit d'hivern, de suc plaent

O fulla seca escombrada

Pel vent, cremada pel fred!!