Entrades
LABERINTS
Entre dos instants màgics
S'estén l'oceà pervers
Del dubte, del temor.
L'agredolça, salada
Mar de cruels laberints
Que lliguen les vides.
FORMIGES
Les formigues ens pujaven
cames amunt i espantaven
les pessigolles que encara
sentiem quan ens trobàvem.
I la coïssor ens envaía sempre.
FOSCOR
Vingué la nit
i la foscor se'ns
cruspia.
A poc a poc
ens arrencava
els membres.
A queixalades,
el dolor esbocinava
la passió de ser-nos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada